Rafael Patxot i Jubert, nat el 1872 a Sant Feliu de Guíxols i fill d’industrials surers, sacrificà en part la seva vocació de científic per dur a terme una acció important de mecenatge en el camp de la cultura catalana, guiada i temperada per un insubornable sentiment del deure, de la justícia i d’amor a Catalunya, i per una concepció de la riquesa que la reduïa a un mitjà per a realitzar una obra social i cultural.

Impulsor de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborà en diversos projectes amb l’Institut; amb l’adveniment de la dictadura de 1923-1929, es féu càrrec de les despeses de les publicacions de l’entitat. Sense les seves actuacions de preservació del nostre patrimoni, Catalunya hauria resistit amb més dificultat l’envestida de la guerra i la dictadura subsegüent.

S’exilià a Suïssa l’any 1936, des d’on prosseguí el seu mecenatge, però es negà a tornar a Catalunya abans de morir.